Diuen, que quan estàs bé les paraules sobren i que quan estàs mal les paraules fluixen per tu, pel teu cap. Pero jo, sincerament, no ho he notat.

Incesantment he intentat escriure, però començava una historia la qual quedava com un simple borrador, demasiades coses passen pel meu cap que no he sagut ni com ordenar-les, ni com expressar-les. Sensació extranya de la qual no m'acabe d'acostumbrar, no m'agrada l'incertidumbre.

Ni no saber'hi res d'açó, de perquè faig aço i allò, de perquè m'ha donat pero escriure en valencià quan d'heuria d'estar estudiant llengua castellana..

El perquè de les coses? Perquè aço, perquè allò, perquè ara, perquè després, perque si i perque no...